L’independentisme davant del mirall

Vaga General 8N a Girona (Foto: Xavier Martí)

Vaga General 8N a Girona

De la felicitat d’una República proclamada a l’incredulitat d’un 155 sense cap resistència. L’independentisme ha passat de la revolució dels somriures al desconcert d’aquell que qui sense cap pla busca un nou relat. El conseller Jordi Turull deia que «a cada problema, una solució», però aquest cop sembla que la solució passa per fer-se gran i esmenar de dalt a baix el la ingenuïtat i el #TenimPressa que ha marcat allò que s’anomena ‘procés’.

Llegir més –> Veu i Vot Continue reading →

Anuncis

Vuit preguntes després del 155 i la no República

Puigdemont entrevistat per Terribas a Brussel·les (Foto: @catradio)Els auguris de Juan Luís Cebrián s’estan complint. L’independentisme ha passat en menys d’una setmana de parlar de República a pràcticament recuperar el lema de “Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia”. L’anomenat ‘procés’ entra en una nova fase en la que el màgic i indolor #tenimpressa ha quedat en entredit i ha deixat un munt de preguntes damunt la taula.

LLEGIR MÉS –> Veu i Vot Continue reading →

Triple salt mortal amb tirabuixó

Defensa del Col·legi Pla de Girona l'1-O

Defensa del Col·legi Pla de Girona l’1-O

Independència no acordada d’un Estat occidental amb democràcia formal, d’una potència econòmica de la UE i sense violència. El triple salt mortal acabat amb tirabuixó que està protagonitzant l’independentisme és inèdit i no té precedents a Europa. Un escenari històric cridat a ser analitzat en un futur com la via catalana a la independència.

Llegir més –> Veu i vot

Bragado, Millo i Veray

Captura de pantalla d'un vídeo de l'atac al Col·legi VerdHi han passat mil cops, han vist jugar els seus nens i nenes al pati. Segurament li han comprat pa, fruita o el diari i és probable que li hagin demanat un cafè. S’han creuat les mirades i potser s’han saludat. Però res d’això els va importar el més mínim per enviar turbes encegades d’odi i assedegades de sang a apallissar els seus veïns que l’únic que volien era votar. Continue reading →

L’estocada definitiva a l’hegemonia convergent

Artur Mas cedint la medalla de President a Carles Puigdemont (Foto: Generalitat de Catalunya)El procés independentista ha estat un meteorit en l’ecosistema de partits català. Ha extingit algunes espècies i n’ha fet evolucionar d’altres que malden per sobreviure i mantenir o guanyar l’hegemonia. L’1 d’Octubre ha confirmat aquest nou ordre fent emergir conservadors d’estel roig i puny alçat i revolucionaris de corbata. Un escenari incert que si confirma alguna cosa és la fi d’una hegemonia convergent que volent liderar el procés mai ho ha aconseguit del tot. Continue reading →

1-O: L’original i la còpia dels ‘xinos’

parlamentL’1-O i el 9-N s’assemblen tant o tant poc com una samarreta de marca i una còpia dels ‘xinos’. I malgrat que sectors exconvergents (Jordi Baiget), dels Comuns (Xavier Domènech), Ciudadanos, el PSC i el PP hagin afirmat que ens trobem davant d’un nou procés participatiu hi ha prou elements per afirmar que potser no és un referèndum com el d’Escòcia però en cap cas és una nova ‘calçotada’. Continue reading →

DdG: Punt i a part

ddgPunt i a part. I què explica el paràgraf que hi va abans. Doncs la història del primer cop que vaig treballar de periodista amb un sou (és a dir, del primer cop que vaig treballar de periodista). La narració  dels bons professionals (i companys) que m’he trobat, d’algun toc d’atenció (merescut) que m’he endut i també d’elogis. La crònica de 8 anys (amb algunes intermitències) de feina en els que he après moltíssim i dels quals estic satisfet. La meva tasca els diumenges al Diari de Girona s’atura aquí deixant pas a nous paràgrafs. Continue reading →

#27S i #20D: La lectura sobiranista de Pablo Iglesias

Pablo Iglesias, Xavier Domènech i Ada Colau. (Foto: En Comú Podem)

Pablo Iglesias, Xavier Domènech i Ada Colau. (Foto: En Comú Podem)

Pablo Iglesias ha llegit bé el resultat del 27S. De fet, és l’únic dels quatre líders amb possibilitats reals de tallar el bacallà post 20D que ho ha fet. El Chico de la Coleta ha tret la calculadora i amb una estudiada jugada vol erigir-se com el desllorigador d’un atzucac en el qual l’unionisme ha perdut estrepitosament les eleccions però l’independentisme no les ha guanyat amb prou força com per fer la DUI. La cicatriu del fracàs de CSQP li recorda que l’efecte plató és limitat, que venir a ‘evangelitzar indígenes’ està mal vist i que si vol fer de Catalunya un graner electoral a l’estil del PSOE de González i Zapatero ha d’oferir quelcom amb la força i més credibilitat que l’Apoyaré de ZP. Quelcom capaç de seduir l’independentisme, el colauisme i el votant de plató de televisió. El seu èxit a Catalunya depèn de saber conjugar tot això.

LLEGIR MÉS –> VEU I VOT

Continue reading →

Els ensarronadors d’opinions, la CUP i les eleccions al Març

La Jornada de Debat de la CUP celebrada diumenge a Manresa (Foto: @cupnacional)

La Jornada de Debat de la CUP celebrada diumenge a Manresa (Foto: @cupnacional)

Amb la mateixa cautela amb la que es compra un cotxe de segona mà, cal vigilar que en adquirir una opinió no ens donin gat per llebre. La intransigència de la CUP i la tossuderia de CDC pronostiquen sopars d’empresa/classe, birres amb els amics i àpats nadalencs d’alt voltatge on el mercat de les opinions anirà a l’alça. N’hi haurà que com un comercial repetirà convençut arguments irrefutables i sentències demolidores. Però com pot passar a l’hora de comprar una ganga, de prometre a complir hi ha molt a dir, i algunes opinions no passen la ITV. Aquesta setmana, 3 exemples. I els que vindran.

Llegir més –> VEU I VOT Continue reading →

Coltan: El mineral de la Guerra

La xerrada es va fer a la Casa de Cultura

La xerrada es va fer a la Casa de Cultura

Ni Corea (2,5 M de morts), ni Vietnam (1,5 M de morts), ni Bòsnia (140.000 morts), ni Afganistan (212.000 morts), ni l’Irak (1.033.000 morts), ni tan sols la Guerra de Síria (250.000 morts). El conflicte que més morts ha provocat des de la II Guerra Mundial és la Guerra del Congo. Des del 1996, 6 Milions de morts i 6 milions de desplaçats, en un unes xifres que probablement en aquest moment ja han quedat curtes. Segons el Think Tank nord-americà Project 2049 Institute més de 1.200 morts diàries relacionades amb una guerra que oficialment va acabar el 2003. I tot plegat, per a què? Doncs pels telèfons mòbils. Continue reading →