Coltan: El mineral de la Guerra

La xerrada es va fer a la Casa de Cultura

La xerrada es va fer a la Casa de Cultura

Ni Corea (2,5 M de morts), ni Vietnam (1,5 M de morts), ni Bòsnia (140.000 morts), ni Afganistan (212.000 morts), ni l’Irak (1.033.000 morts), ni tan sols la Guerra de Síria (250.000 morts). El conflicte que més morts ha provocat des de la II Guerra Mundial és la Guerra del Congo. Des del 1996, 6 Milions de morts i 6 milions de desplaçats, en un unes xifres que probablement en aquest moment ja han quedat curtes. Segons el Think Tank nord-americà Project 2049 Institute més de 1.200 morts diàries relacionades amb una guerra que oficialment va acabar el 2003. I tot plegat, per a què? Doncs pels telèfons mòbils.

Certament això és un titular de premsa groga però és un bon impacte per començar a intentar explicar les implicacions geopolítiques del Coltan. Un element considerat estratègic per la seguretat nacional dels EUA i utilitzat per sectors com els dels telèfons mòbils, la informàtica, tecnologia mèdica o la militar. Elements, la majoria, imprescindibles de la nostra societat.

Del Congo a la Xina i de a Xina a Europa i els EUA

Segons el Think Tank Project 2049 i l’investigador Ewan Sutherland el procés d’extracció del Coltan té la mineria, el processament dels minerals, els productors de condensadors, els muntadors de plaques de circuits i les empreses electròniques. En aquests processos hi veiem noms com Ningxia, Starkc, Cabot Corporation, Sanyo, Hitachi, HP, Dell, Acer, IBM, Apple, Samsung, Motorola, Nokia, Canon. Algunes, empreses molt conegudes, i algunes, com veurem més endavant, empreses assenyalades.

En un esquema en forma de tuit podríem dir que el Coltan surt del Congo, viatja a la Xina per ser processat i acaba a Europa i als Estats Units en forma de giny electrònic. Però els tuits són com els titulars: Un impacte que cal matisar.

Un dels països més pobres del món

El principal productor de Coltan del món no és el Congo sinó que és Austràlia (30% de les exportacions), Brasil i Canadà. Però és a les regions congoleses de Kivu i Goma on hi ha les reserves estimades més grans dels minerals que el formen (80%). Si això s’hi suma que aquesta zona té les reserves d’aigua dolça més grans de tot el continent i importants jaciments d’or, zinc, diamants, coure, cobalt, estany i menganès queda prou palesa la importància geoestratègica de la República Democràtica del Congo. I més, si tenim en compte que, de moment, no hi ha alternativa capaç de fer ombra al coltan.

Tornant al Congo, malgrat aquestes importants riqueses que té és un dels països més pobres del món ( 0,3 IDH) i des de la colonització belga de 1884 sempre ha estat explotat. Primer, tal i com va reconèixer Bèlgica el 1961, pel règim del Rei Leopold II, després per la cleptodura auspiciada pels EUA de Mubuti Sesé Seko i més tard, tal i com relaten diversos informes de l’ONU per les veïnes Ruanda i Uganda (amb el suport dels EUA i el Regne Unit). Per cert, el primer i únic president democràticament escollit va durar 6 mesos en el càrrec. Patrice Lumumba, que va ser assassinat.

Una guerra ètnica?

A vegades es parla d’aquest conflicte com una guerra entre ètnies difícilment reconciliables però ‘curiosament’ la línia de batalla sempre s’ha situat a la regió dels Grans Llacs. El 1997 va començar l’anomenada ‘Guerra del Coltan’, que va acabar oficialment el 2003 però que hi ha evidències que la regió no està pacificada. De fet, ens trobem davant d’un Estat quasi fallit incapaç de controlar una regió on operen a cor que vols traficants i guerrilles tal i com relaten alguns reportatges periodístics que mencionarem més endavant.

Després del genocidi de Ruanda de 1994 molts Hutus es van refugiar a la frontera. Una frontera en la qual també hi havia campaments de les guerrilles rebels que lluitaven contra el govern Ugandès. Amb el pretext de defensar la seguretat nacional les Tutsis Ruanda i Burundi i Uganda van envair àmplies zones de la frontera. Fins aquí, una guerra ‘ètnica’ si no fos perquè aquestes zones frontereres són les que tenen els recursos més importants dels minerals que formen el Coltan i si no fos perquè un informe de l’ONU el 2001 va assenyalar obertament aquests països com a saquejadors del territori. Per cert, Ruanda, malgrat no tenir mines, es va convertir en aquest període en un important exportador de Coltan.

Informe acusador de l’ONU i la connexió xinesa

Aquest informe de l’ONU, però, va anar més enllà, i va assenyalar directament 29 multinacionals i va posar el focus de sospita en 85 empreses més, totes elles molt conegudes. Alguns exemples són Bayer, Barclays, George Forrest International, Kemet Electronics, Cabon Corporation o Nigexia entre d’altres.

Davant de la situació descrita les autoritats van començar a prendre cartes en l’assumpte. Per la Cort Internacional de Justícia utilitzar minerals provinents de zones ocupades militarment és un crim de guerra. L’OCDE ha establert un codi de bones pràctiques per les multinacionals perquè assegurin que les matèries que utilitzen no tenen un origen ‘tacat de sang’ i les legislacions nord-americanes i europees exigeixen auditories per certificar això mateix. Lleis, com la nord-americana Dodd Frank de 2014, molt discutides i en litigis en tribunals. Però és molt difícil fer-ho perquè si es barregen minerals provinents de dues zones diferents és pràcticament impossible detectar-ho. I aquí és on hi juga un paper molt rellevant la Xina i països com Japó o Corea, que no tenen els mateixos estàndards… i és on es fabriquen la majoria d’aparells electrònics que consumim.

La Xina actua a l’Àfrica diferent que les potències europees. No explota els recursos directament sinó que signa contractes comercials a canvi d’inversió en infraestructures, educació o sanitat. Segons el Think Tank Projecte 2049 la majoria del coltan provinent d’Àfrica es processa a la Xina i possiblement arriba a Europa i als EUA via aparells electrònics fabricats en aquell país. És a dir, per exemple Apple no usa directament Coltan del Congo, però no pot assegurar que l’empresa xinesa que li fabrica els components (Foxconn) no ho faci. Per cert, empresa acusada d’explotar els seus treballadors i una empresa amb un elevat índexs de suïcidis entre els seus treballadors.

Destrucció de l’ecosistema, violacions i nens soldat

De la vessant geopolítica a la humana. És prou evident que si a la zona minera del Congo hi operen guerrilles i traficants i l’Estat hi és fallit, qui s’endú la pitjor part és la població civil i el Medi Ambient. Sovint s’utilitza ‘extracció artesanal’ com eufemisme per dir extracció sense les més mínimes mesures de seguretat i condicions laborals acceptables. No ens estendrem però l’ONU ha relatat explotació infantil, violacions com a tàctica de guerra, morts per enfonsament de mines que mai ningú recupera, desforestació de la selva i destrucció d’hàbitats d’espècies protegides com el gorila.

Economia global, control polític nacional

Una economia globalitzada sense control polític global, capitalisme salvatge de guanyar més a costa de tot i opinions públiques desinformades. Després de l’Informe de l’ONU i treballs periodístics les empreses i governs s’han vist obligats a actuar encara que sigui de cara a la galeria. Com Apple amb Foxconn.

El senador nord-americà Richard Durbin va dir: «Sense saber-ho milions de persones als Estats Units estan posant diners a les butxaques d’alguns dels pitjors violadors dels drets humans simplement usant un mòbil o un ordinador portàtil». És sostenible aquest model econòmic

Transcripció de la xerrada: Diàlegs amb la Ciència: El Coltan, organtizada pels Amics de la Unesco de Girona el divendres 7 de novembre amb el geòleg Xavier Gassiot i jo mateix.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: