Tag Archives: eleccions

27S: Força suficient per saltar la valla?

Formatge electoral 27S (Imatge: TV3)

Formatge electoral 27S (Imatge: TV3)

Mandat per accelerar cap a la valla, guanyar espais de sobirania, si cal desobeint, però no pas per saltar-la. Les eleccions del 27S deixen com a clar guanyador l’independentisme; que no obstant, queda curt per forçar la ruptura. La no consecució d’una majoria de vots per part de JxSí i la CUP deixa coixa la legitimitat d’una DUI, sobretot de cares a l’exterior, però manté el procés independentista en marxa i amb més força que mai.

PER LLEGIR MÉS -> Veu i Vot

Continue reading →

Anuncis

Amb la camisa dels 90 (Anàlisi primerenc dels resultats electorals)

Formatget electoral.

Formatget electoral.

En un atac de nostàlgia, Catalunya ha sortit al carrer amb la vella vestimenta dels 90. CiU torna a tenir una majoria àmplia i una oposició desballestada. L’independentisme parlamentari torna a les beceroles, dividit i amb menys força que mai. I el PP va en l’alça. Però el carrer que es troba Catalunya ja no és el mateix. A banda i banda estelades d’un independentisme sociològic en auge. Més endavant, mirades de despreci d’una desafecció que portaria al vot en blanc a tenir 3 escons si es computés, i a l’altra punta del carrer una barrera roja y gualda infranquejable. Ja no és possible passejar pels barris de l’autonomisme i el federalisme.

Mentre Catalunya camina orgullosa amb la seva vestimenta pujolista s’atura en un aparador i en el reflex del vidre es veu set anys enrere. Es pregunta per què no s’ha agradat, i pensa en les possibles respostes.

CiU amb l’horitzó fixat a les eleccions espanyoles

CiU ha fet de l’ambigüitat en els temes nacionals una virtut. Artur Mas ha sabut mantenir mobilitzats els convergents de tota la vida, ha capitalitzat la mala imatge del tripartit i ha recollit els vots d’aquells independentistes que han formatejat el seu ordinador. Dins del disc dur hi havia els acords amb Aznar, el suport al PHN o la fotografia Mas-ZP que liquidava l’estatut aprovat pel Parlament.

L’horitzó de CiU és esperar fins a les eleccions espanyoles haviam què pot rascar amb el peixalcovisme de sempre. Mas i els seus saben que el concert és inviable i que ni PSOE ni PP l’acceptaran mai. Mentrestant Catalunya girarà a la dreta. No s’apujaran els impostos a les rendes més altes, s’eliminarà l’obligació de llogar un pis si ha estat més de dos anys buit, s’eliminarà el codi ètic dels Mossos o s’acabarà amb l’obligació d’anar a 80 km/h a les entrades de Barcelona. De forma similar al que van fer els iraquians quan van destruir l’estàtua de Saddam CiU utilitzarà aquestes mesures per enterrar el ‘règim’ anterior.

S’entreveu una lluita fraticida entre les dues ànimes del PSC

Si a CiU l’ambigüitat li agrada al PSC la destrossa. El postmontillisme s’entreveu com una lluita fratricida entre les dues ànimes del partit. L’autonomisme les va mantenir unides però la sentència del TC i el fracàs de l’Espanya plural Zapaterina les ha divorciat. Històricament el PSC ha patit l’abstencionisme diferencial, gent que vota el PSOE a les eleccions espanyoles però no vota al PSC a les catalanes. Aquest cop, els socialistes han perdut fins i tot el Cinturó Roig. Per tant no és descabellat pensar que una de les solucions que pot adoptar el PSC és transformar-se totalment en PSOE.

El PP ha recuperat el seu discurs més dur. El seu èxit es deu al vot en clau espanyola, més pensant en el duel Rajoy – ZP que en la cara de la Camacho.

Però històricament el discurs del PPC ha estat supeditat a Madrid. Per tant, li convindrà no fer massa la punyeta a Artur Mas tot esperant el desenllaç de les eleccions espanyoles i els possibles suports que pugui necessitar Rajoy per arribar a la Moncloa.

ICV té un vot fidel i ERC paga els plats trencats del Tripartit

ICV resisteix i demostra que té un electorat fidel. Ha sabut consolidar el seu espai i estarà més còmode a l’oposició que al govern, on podrà tornar a fer el discurs ideològic que tant agrada als seus.

ERC paga els plats trencats del Tripartit. No ha sabut explicar als seus votants la feina que ha fet en pro d’una Catalunya més Estat (Llei de consultes, llei el cinema, política de relacions exteriors de la Generalitat, llei d’immigració…). Probablement s’hagi adonat que vivia en una bombolla artificial. L’independentisme que té en compte l’eix social com a prioritari segurament no era ni els 23 ni els 21 diputats que va treure Carod Rovira. Des de finals dels 90 fins al Tripartit ERC va rebre el vot de convergents descontents amb els pactes del Majestic, vot de protesta anti Aznar i un cop ha hagut de tenir funcions de govern i ha volgut fer un discurs marcadament social i menys ‘nacionalista’ ha perdut tots aquests ‘nous’ votants.

La formació de Joan Puigcercós té una tasca difícil i s’haurà de reorganitzar i pensar què vol fer. Un discurs amb contingut socialdemòcrata al marge de la independència o convergir cap al discurs de Solidaritat. Es fa evident, però, que hi ha d’haver un canvi de cares. Ni Puigcercós, ni Benach, ni Carod poden tornar a dirigir el partit ja que van ser els artífexs d’allò que l’electorat ha esborrat.

Es consolida el lerrouxisme de C’s

El Lerrouxisme de C’s es consolida a Catalunya amb un discurs de marcat to identitari. El partit d’Albert Rivera guanya la partida a UPyD, aspecte diferencial respecte a la resta de l’Estat i cosa que no deixa de ser curiosa en un partit que vol eliminar la singularitat catalana. És una oferta política a tenir en compte i que ha demostrat que va arribar fa quatre anys per quedar-se. A no ser, que el PSC incorpori la O i moltes Es al seu logo.

I SI és la gran incògnita. El partit, amb un únic eix ideològic, ha aglutinat descontents d’ERC i nous votants. Amb un líder Berlusconià, una estructura directiva pràcticament inexistent i diferent, i un discurs de regeneració democràtica i absència de personalismes, es fa difícil saber quin serà el seu futur i sobretot quin paper farà al Parlament en aquells debats que no siguin identitaris.

L’independentisme, als referents europeus, té un matís. A Flandes centre-dreta, a Escòcia centre-esquerra. No sabem si Solidaritat optarà per la socialdemocràcia o per fer competència al centre-dreta convergent.

Si l’aposta dels LaportaTenaBertran es vol consolidar haurà de reforçar l’estructura de partit, i lligar de prop l’expresident del Barça. Un personatge tant admirat cegament com odiat a mort i de llarg el dirigent intel·lectualment i políticament més fluix de Solidaritat.

En pensaments llunyans queden els grans damnificats de la nit electoral i algunes reflexions. Rcat ha patit l’efecte Laporta. L’irrupció de l’expresident del Barça va desballestar el partit. La no unió de l’independentisme transversal ha fet perdre a aquesta opció ideològica un cinquè diputat, per Lleida, i l’opció de tenir grup propi al Parlament.

Per pensar-hi molt, el fenomen de Plataforma x Catalunya. Amb més de 70.000 vots, té un futur tant esperançador per ells com tenebrós pels demòcrates. El discurs xenòfob triomfa a tot Europa i a una Catalunya en plena crisi econòmica hi té el terreny adobat.

Les raons del fracàs del tripartit

El Tripartit, tant castigat en aquestes eleccions, ha fracassat per diverses raons. En primer lloc perquè no ha donat sensació de govern. Els partits que han exhibit l’obra àmplia de govern que s’ha fet l’han mostrat com a trofeus individuals i no col·lectius. Després la manca de cultura de coalició a Catalunya. Aquí, a diferència d’Europa, un govern fort s’entèn com un govern d’un sol partit o coalició. També s’ha estimbat perquè ha fallat el quid de l’entesa entre independentistes i federalistes: la reforma de l’estatut. Finalment els greus errors propis. Ara, el Tripartit ha caigut en l’ostracisme però d’aquí uns anys segurament, o seria just fer-ho, es percebrà com a una alternança necessària que va fer política social, amb els seus encerts i els seus errors de forma equilibrada.

Catalunya deixa de mirar-se al mirall, aixeca el cap, i veu tot d’estrelles que l’observen. Són els ulls dels sociòlegs, politòlegs, periodistes, intel·lectuals i amants de la política en general que es freguen les mans pensant en quatre anys de canvis apassionants que esperen ser analitzats.

Articles relacionats

Només estem jugant (Crònica de la legislatura que s’acaba) (26/10/2010)

Només estem jugant (Crònica de la legislatura que s’ha acabat)

Ha començat el combat de boxa. De cara la galeria cops de puny i de peu però en la foscor de la nit de la desinformació i la ignorància brindis i copes conjuntes. El Parlament ha aprovat aquesta legislatura 97 lleis i amb l’anàlisi de les seves votacions s’obtenen dades reveladores i que desmunten alguns tòpics. Continue reading →

La palla sempre a l’ull aliè

Acte d'II amb el cap de llista Josep Garganté (Viquipèdia)

Acte d’II amb el cap de llista Josep Garganté (Viquipèdia)

Gran escàndol. A l’Iran sembla ser que hi ha hagut tupinada. Europa mira com el senyor frau s’ha instal·lat a casa dels Perses sense adonar-se que la senyora democràcia està incòmoda al ‘cortijo’ espanyol.

Una setmana després de les eleccions europees encara ningú ha sabut explicar com és que hi ha hagut tants errors en el recompte de vots, i com és que sospitosament la majoria afecten a Iniciativa Internacionalista, una candidatura que agrupava les esquerres independentistes de les nacions de l’Estat i que el govern espanyol volia il·legalitzar.

Continue reading →

Europeus sense Europa

Les eleccions europees són unes de les que tenen més abstenció.

Les eleccions europees són unes de les que tenen més abstenció.

És la coalició més ample, la menys visible, però la que més decidirà el futur d’Europa. L’abstenció s’ha proclamat indiscutible vencedora de les eleccions europees. La poca visualització de les institucions comunitàries, la desafecció política i una campanya mediocre s’apunten com a claus d’aquests resultats que deixaran una gran part del poder polític i econòmic al marge dels ciutadans.

Europa no interessa. Malgrat que les institucions comunitàries decideixen el 70% de les lleis, un 53% dels ciutadans de l’Estat, en dades del 2008, asseguren no tenir informació del que s’hi fa. Les causes són un funcionament difícil d’entendre i una separació de poders no homologable a l’esquema tradicional del sistema democràtic. L’Eurocambra no pot tractar temes com la política exterior o de seguretat.

Aquest desinterès s’ha traduït amb una abstenció rècord. Si la participació en unes eleccions estatals és del 70-80%, les eleccions a l’Eurocambra han registrat una participació inferior al 50%. De les primeres eleccions europees, l’any 1989, fins a les actuals, la participació ha baixat en 24 punts.

Abstenció en augment a tots els comicis que es fan a Catalunya

Però a Catalunya no tota la culpa la té la distància entre la ciutadania i les institucions comunitàries. En els últims anys la participació ha anat baixant cada eleccions i la desafecció política ha anat en augment. Des de 2003 tots els comicis que s’han celebrat a Catalunya han perdut entre sis i set punts de participació. Aquesta abstenció, però, no significa rebuig a la democràcia, ja que els índexs de suport a al democràcia segueixen essent molt elevats.

Finalment hi ha un darrer element. Els partits no visualitzen la impor tància d’Europa en el seu dia dia. PP i CiU han convertit les eleccions en una espècie de primàries per recuperar el poder i el PSOE ha apel·lat a la por a una dreta inexistent a Europa.

A més, hi ha una sèrie de processos que han posat en dubte les credencials democràtiques del projecte europeu. El menyspreu al no irlandès al tractat de Lisboa, i la negativa de molts països a consultar la ciutadania sobre aquest tractat han creat la sensació que el vot serveix de poc o res.

La forta desafecció cap a Europa és un símptoma d’una malaltia greu. Hi ha temes importants damunt la taula com la política mediambiental, les polítiques contra la crisi o desafiaments com el conflicte palestí o iranià. Del poder que tinguin els diferents grups a l’Eurocambra dependrà el matís que la UE adopti en aquestes qüestions. També a Catalunya hi ha temes importants com el corredor mediterrani o la MAT.

Tots aquests elements no es poden decidir d’esquenes a la gent. La baixa participació deixarà un poder polític i econòmic de gran importància fora del control popular. L’abstenció potser no té rostre, però amb la seva seducció ‘passota’ ens deixarà al marge de les grans decisions. I així no es pot construir una societat democràtica.

De pati de col·legi

Parlament europeu (Bloc Albert Medran)

Parlament europeu (Bloc Albert Medran)

“Li diré a la senyu que m’has dit tonto”. “Doncs tu aniràs al dire per dir-me lleig”. En Marc i en Joan tenen sis anys i s’estan barallant al pati. Com que mentre s’insultaven no s’han adonat que els de la seva classe feien fila per entrar a l’aula la mestra els ha castigat. Avui la lliçó és sobre les eleccions europees, però ells no podran parlar. Una pena, perquè aquesta campanya és de pati de col·legi i segur que l’entenen millor que no pas jo.

Pensava que el 7-J hi havia eleccions europees. I que a Europa s’hi discutien temes com la MAT, la directiva de les 65 hores, el paper de la UE al món, quina energia volem pel futur, etc. Almenys això és el que l’anunci dels dos pollastres de Plaça Catedral de Barcelona ens ve a dir. Però es veu que no. Si ens hem de regir pels candidats d’aquí i d’allà, la cosa va de vestits impagats, avions militars d’ús privat i l’esclavatge del segle XIX. Continue reading →

Iniciativa invisible

Iniciativa Internacionalista vetada per tenir 'connexions' amb Batasuna.

Iniciativa Internacionalista vetada per tenir ‘connexions’ amb Batasuna.

La il·legalització d’Iniciativa Internacionalista – Solidaritat entre els pobles (II-SP) ha demostrat un cop més la falta de democràcia que hi ha a l’Estat espanyol. El passat diumenge 17 de maig el Tribunal Suprem espanyol va il·legalitzar aquesta coalició de petits partits independentistes i d’esquerra per la seva “vinculació amb ETABatasuna”. La majoria de mitjans de comunicació dels Països Catalans han difós només la opinió del Ministeri de l’Interior espanyol i no han indagat gens ni mica en els dubtes que genera aquesta sentència.

Dels sis diaris amb cobertura a la totalitat de les seves respectives Comunitats Autònomes, només el Diari de Balears i El Punt van fer un titular neutre: “El Suprem anul·la la llista d’Iniciativa Internacionalista”.

La Vanguardia i el Levante, i l’Avui van fer un titular tendenciós a l’optar per destacar que la llista internacionalista està avalada per gent vinculada a ANV.

Continue reading →

“Si administracions i els partits volen les TIC són una eina útil per combatre la desafecció”

Marta Cantijoch i Conill és una experta en l’impacte de les TIC en el comportament electoral i polític. Professora del departament de Ciències Polítiques a la UAB i membre del projecte POLNET, que analitza l’impacte e l’ús d’internet en la participació política a l’Estat Espanyol, ha escrit diversos articles sobre comportament polític, la comunicació política i els efectes de les TIC.

Una de les claus en la victòria electoral de Barack Obama va ser la seva capacitat per utilitzar les TIC. Tant determinants són aquestes eines?
Sí, des del moment en que la proporció de població que recórrer a internet per informar-se creix dia a dia. Des d’un punt de vista democràtic crec que és rellevant perquè permet que la gent s’informi a través d’un nou mitjà, augmenta l’accés a la informació; i des d’un punt de vista electoralista és evident que els partits han vist un públic potencial i l’aprofiten.

Continue reading →